En els darrers temps sovint s’escolta o es llegeix en boca de pensadors, filòsofs, o científics com el Sr. Joe Dispenza la frase: “Canvia els teus pensaments i canviaràs la teva realitat.” Amb aquestes paraules el que entenc que volen dir aquests savis, és que la realitat de qualsevol projecte, idea o vivència abans de ser una realitat física que es pugui percebre amb algun dels sentits ha sigut pensada i creada per algú en la imaginació.
Fa uns dies escoltava una entrevista en el programa dels Matins a TV3, on la periodista entrevistava a un supervivent, el Sr. Pere Godall, de la “Lleva del Biberó”; els nois que amb 17 anys van anar obligats a lluitar a la Guerra Civil d’Espanya, que amb molt poca instrucció els van posar dins d’una trinxera amb una arma a les mans a defensar la posició.
Entre moltes coses interessants el Sr. Pere explicava com en les treves entre tiroteig i tiroteig s’intercanviaven paper de fumar per tabac amb els soldats de l’altre bàndol, i com els oficials els vigilaven perquè no desertessin, com “s’acostumaven” a les calamitats: passar set, menjar malament, veure morir als companys...
Va ser un testimoni colpidor i molt interessant. Però de tot el que més em va cridar l’atenció va ser la resposta que va donar a la pregunta de la presentadora: Tenia por que el matessin? No hi pensava en això, els meus companys deien a la nit: Ens mataran, d’aquí no en sortirem vius... i els mataven. Jo el que feia era tocar el piano al terra amb les tecles imaginàries. També va explicar que ell havia sobreviscut al bombardeig de casa seva on el seu pare havia mort i ell, la seva mare i els germans havien sobreviscut.
Va ressaltar que sovint veia com companys de la seva dreta o de la seva esquerra queien per l’impacte d’una bala i a ell no li va tocar ni una bala i va sortir de la guerra sense cap ferida greu.
Em va impressionar l’expressió de felicitat, de fortalesa, de dinamisme del Sr. Pere, tot i que va dir que tenia gairebé 96 anys, el veia guapo, vital, optimista... em donava gust mirar-lo per impregnar-me del seu positivisme.
Vaig pensar que el Sr. Pere quan era molt jove ja creava la seva realitat amb els seus pensaments, sense haver llegit el llibre del Dr. JOE DISPENZA, Deja de ser tú, Barcelona, Ediciones Urano, S.A.2012, on explica com crear la realitat que volem amb la nostra ment. El Sr. Pere pensava en tocar el piano imaginari, en viure, i en sortir d’aquella guerra absurda on s’havia trobar, sense ser ferit i aquesta va ser la seva realitat.
La reflexió d’aquesta història és que val la pena observar els nostres pensaments i canviar els negatius per positius i crear la realitat que desitgem.
Margarita Albós