El Dr. Bérard, metge i otorinolaringòleg, després de vàries dècades d’investigació, afirma que:
- Els estudiants més dotats tenen una bona qualitat auditiva.
- Els estudiants que no aconsegueixen un nivell acceptable o els hi costa molt aconseguir-ho, processen malament el que senten, és a dir, tenen mala qualitat auditiva.
Després de la visió, el sentit de l’oïda és el que més ens ajuda a orientar-nos.
La ruta auditiva té una importància capital en el desenvolupament del llenguatge.
El processament de la informació a través de la ruta auditiva és el següent: l'oïda rep la informació, les cèl·lules de la còclea transformen les ondes sonores en corrents elèctrics que són enviats a través del nervi auditiu a diferents estacions de relleu, en els nivells subcorticals es van processant els senyals d'entrada fins que finalment arriben a les àrees de comprensió que es troben en l'àmbit cortical. Durant aquest viatge es duen a terme les següents funcions: connexions auditives amb l'entorn; localització de la font del so; control de la intensitat de l'estímul; distinció figura-fons auditiu i atenció auditiva; discriminació auditiva i comprensió auditiva.
Què passa quan falla alguna d'aquestes funcions?
- Si tenim dificultats per localitzar la procedència d’un so, tenim dificultats per orientar-nos en el nostre entorn.
- Les persones hiposensibles, no són sordes però tenen l’audició entre 10 o 20 dB per sota de l’esperat. En el cas dels nens hiposensibles acostumen a tenir un lleuger retard en el llenguatge. Són nens que els hi agraden molt les joguines que fan molt soroll, parlen molt alt, els costa recordar la informació auditiva i fins i tot podem semblar desobedients.
- Les persones hipersensibles, escolten per sobre del normal, els resulten intolerants sons habituals i naturals de l’ambient. La hipersensibilitat es pot donar en totes les freqüències o només en algunes, el més freqüent és en les freqüències agudes. Quan hi ha aquesta hipersensibilitat afecta a la vida social i emocional. Les persones amb hipersensibilitat tendeixen a evitar espais sorollosos i en algunes ocasions eviten les relacions socials. En el cas dels nens podem semblar tímids, o porucs, s’espanten quan explota un globus o senten petards.
- Afecta l'atenció auditiva i a filtrar figura-fons. Contínuament estem exposats a molts sons però només prestem atenció als que són rellevants. Els nens que no han desenvolupat bé aquesta eina neurològica de filtratge sovint tenen dificultats en mantenir l’atenció. Sovint quan estan a l’aula capten simultàniament diferents sons: xerrameca dels companys, els sorolls de les cadires al moure’s, la veu de la mestra, els crits dels nens del patí, el soroll del transit del carrer...
- Afecta la discriminació auditiva Els nens que tenen dificultats en la discriminació els costa molt distingir els fonemes, sovint pronuncien malament algunes paraules, per exemple diuen: gomito en lloc de vomito o pata en lloc de bata.
NO N’HI HA PROU DE SENTIR BÉ, CAL PERCEBRE BÉ.
“ Els nens amb problemes auditius, el processament d’un fonema els pot costar 500 ms, quan normalment es realitza en 40 ms.” (Tallal & all 1993)
Símptomes i signes relacionats amb problemes auditius
- Anomalies en el llenguatge oral
- Dificultats en l’expressió verbal
- Retard en l’adquisició del llenguatge
- Confusió o inversió de lletres
- Problemes en pronunciar un so o una paraula
- Necessitar que li repeteixin les coses diverses vegades
- Problemes d’atenció i concentració
- Molesten els sorolls forts fins i tot provoca tapar-se les orelles
- A classe, els nens es despisten amb facilitat
- Dificultat per aprendre idiomes
- Incapacitat de rebre diverses ordres al mateix temps
- Problemes de conducta i/o emocionals
- No poder estudiar o treballar amb música o sorolls suaus al voltant
Programa d'estimulació auditiva
Què és la Reeducació Auditiva per mètode (AIT) AUDITORY INTEGRATION TRAINING?
És un mètode d’estimulació que té com a finalitat normalitzar el fluix d’entrada d’informació sensorial auditiva. Aquesta normalització permet al Sistema Nerviós Central (SNC) modular adequadament el fluix d’informació sonora i reconèixer i interpretar correctament els estímuls auditius. Aquesta millora facilita el reconeixement dels sons del llenguatge i del medi ambient sonor, incrementant la capacitat comunicativa i la correcta adaptació de l’entorn.
En què consisteix la Reeducació Auditiva?
La Reeducació Auditiva consisteix a escoltar música modulada per un filtre de sons (Earducator), que selecciona de manera aleatòria i en dècimes de segon, freqüències greus, mitges i agudes i les elimina l’espectre sonor, modificant la intensitat del so i el canal d’entrada, dreta o esquerra, en funció de les següents variables:
- El ritme (per evitar l’habituació)
- Assonància (per evitar l’habituació)
- Intensitat (volum)
- Música seleccionada (ventall de sons greus, mitjos i aguts)
Aquest mètode va ser descobert pel metge i otorinolaringòleg francès Guy Bérard amb la intenció d’ajudar a persones amb problemes de processament auditiu central.
Quin procés segueix la Reeducació Auditiva?
Abans de començar el tractament, es realitza una audiometria al pacient amb la intenció de determinar la morfologia de la corba auditiva, diagnosticar adequadament i programar l’Earducator.
La Reeducació auditiva es divideix en 20 sessions de 30 minuts cada una. Es fan 2 sessions diàries, distanciades com a mínim 3 hores, durant 10 dies. Poden ser els 10 dies consecutius o bé 5 dies seguits, descans d’un o dos dies i 5 dies més.
El pacient ha d’escoltar música filtrada per l’Earducator prestant atenció.
Després de les 10 primeres sessions, es realitza una audiometria de control per valorar els efectes del tractament. Uns dies després d’haver acabat el tractament es realitza una audiometria final per valorar els resultats. Tanmateix hem d’advertir que aquesta audiometria no és definitiva, ja que la corba auditiva es continuarà modificant durant els pròxims 6 mesos, període en el qual s’afermarà definitivament l’audició.