Resoldre la problemàtica de les relacions entre pares i fills
Educar és un art
Educar a un nen/a és proporcionar-li amor, plaer i frustració.
Avui en dia, en la nostra societat els fills són molt desitjats i això ha portat que els pares estiguin molt preocupats per educar bé als seus fills, però segurament, els pares mai s’havien sentit tan insegurs i desbordats per l’educació dels infants.
Alguns pares tenen un art especial, i sense haver passat per un procés de formació aconsegueixen resoldre eficaçment l’educació dels seus fills, inclús en les etapes crítiques. Però altres pares se senten insegurs i es culpabilitzen de les dificultats que es troben en l’educació dels seus fills. Es pregunten:
- Per què el meu fill és desobedient i no em fa cas?
- Per què em provoca?
- Què he de fer per què tingui un bon comportament?
Els nens i adolescents necessiten uns límits, unes normes bàsiques ben definides, uns hàbits ben instaurats, amor, dedicació, paciència, temps i seguretat en el seu procés maduratiu.
- Els nens necessiten normes per sentir-se segurs.
- Un nen insegur és un nen infeliç.
- Un nen poc autònom és un nen vulnerable, influenciable i depenent del seu entorn.
Educar amb art per una bona autoestima
- Abans de parlar, cal observar, escoltar, analitzar i empatitzar.
- Cal dir NO quan les circumstàncies ho requereixin, encara que ens resulti incòmode.
- Unificar criteris entre pare i mare i actuar amb seguretat.
- Actuar en lloc de sermonejar. Els nens no reaccionen davant dels sermons, sinó davant dels fets.
- Cal triar el lloc i moment adequat per donar el missatge més idoni.
- Transmetre’ls confiança, responsabilitat i llibertat dins d’uns límits raonables.
- Cal transmetre’ls il·lusió i entusiasme.
- No deixar-se emportar per la desesperança en les situacions de crisis.
- Si el problema s’escapa de les mans, cal demanar ajuda professional.
Errors que els pares han d'evitar
- Ser amics dels fills. Si els pares són amics dels fills en lloc de pares, aquests es queden orfes. Els fills han de situar-se en la jerarquia familiar al lloc que els correspon.
- Intentar “comprar-los” fent de bons o posant-se sempre a favor seu. És una postura còmoda però tard o d’hora es gira en contra de qui la fa servir.
- Sobreprotegir-los. Cal que els pares estiguin al seu costat pe ajudar-los però sense ofegar-los.
- Pretendre que raonin en mig d’una discussió o rabieta.
- Transmetre’ls impaciència i preses.
- Negar el que és evident i creure que els altres exageren.
- Fomentar el consumisme. Donar-los tot el que demanen.
- Educar en el ressentiment, en la intolerància, en la manca de generositat i de valors.
No és el mateix tenir fills que ser pares. Ser pares és assumir que s’ensenya en tot moment, que es fa més amb l’exemple que amb la paraula. Els nens aprenen dels models dels pares i no de la crítica destructiva.
Qui estima de forma adequada frustra de forma adequada.
Frustració
La frustració és una emoció de caràcter negatiu, que ens fa sentir, desil·lusionats, desanimats, enfadats després d’un esdeveniment que no ha sortit com nosaltres esperàvem. Cal aprendre a gestionar aquests sentiments, ja que a la vida segur que ens trobarem amb situacions de frustració i cal aprendre a superar-les.
Com ajudar als nostres fills a tolerar la frustració
- Incloure moments “desagradables” en el seu dia a dia. Per exemple recollir les joguines després de jugar, esbandir el banyador després d’haver anat a la piscina...
- Crear hàbits: fer els deures o estudiar, ajudar a les tasques de casa encara que no en tinguin ganes.
- Fer-los adonar que significa ser un nen. Negar-li activitats d’adults com alguns programes de televisió, converses d’adults...
- Concloure les activitats d’oci quan s’ha exhaurit el temps pactat i no pas quan ell ho decideix perquè ja no experimenta diversió.
- Imposar-li activitats bàsiques que no li vénen de gust, com la higiene personal, rentat mans, dutxa, etc.
- Sancionar les transgressions amb conseqüències reparadores educatives. Per exemple netejar la paret si la pintada.
- Acceptar que el nen se senti frustrat, enfadat quan se li demana un esforç o se li nega alguna de les seves expectatives. No podem esperar alegria quan li diguem No els seus desitjos.
És convenient demanar orientació professional quan:
1.- La frustració és molt gran i porta al nen a actuar amb agressivitat verbal, gestual o física dirigida als companys, als adults o cap a ell mateix.
Si l’agressivitat apareix en molta freqüència, el nen pot acabar aprenent una resposta fisiològica d’activació, produint-li un augment de la freqüència cardíaca, acceleració respiratòria, de la sudoració, major tensió muscular... i tot pot acabar en una resposta automàtica d’agressivitat amb molt poca capacitat de controlar-la.
Per tant és molt important ajudar al nen a manejar adequadament les conductes agressives per fer-les remetre i adquirir-ne altres de normalitzades.
2.- La inseguretat i la por social del nen interfereix en la seva capacitat de relació, tant a l’escola com en diverses situacions socials.
La poca confiança que tenen en ells mateixos els pot portar a tenir greus dificultats per defensar-se a si mateixos; a expressar les seves emocions i sovint no manifesten el que els molesta, ja que no han desenvolupat estratègies de comunicació ni habilitats socials. Sovint presenten sentiments d’inferioritat, valoren poc les seves habilitats i en canvi maximitzen les dels seus companys acabant desenvolupant por social evitant anar als llocs per por a ser rebutjats.
3.- El nen es mostra capritxós, consentit, sense normes, sense límits, imposa els seus desitjos davant la voluntat dels pares i els pares no saben dir que No.
En algunes cases el nen es qui mana, tota la família veu el programa de televisió que ell tria, es fan les activitats que ell vol i quan vol, s’entra i se surt de casa segons els seus desitjos, la família menja segons els seus gustos...
Són perseverants, no toleren els fracassos i sempre en culpen als altres. Si no es compleixen els seus desitjos, es deprimeixen o es tornen agressius, fins i tot poden agredir físicament al pare o a la mare.