Els fills sobreprotegits són molt dependents dels progenitors i tard o d’hora mostren sentiments d’incompetència, rancor, frustració i desemparament.
La nena i la papallona
Un dia una nena anava passejant pel bosc mirant les flors, les papallones, escoltant els cants dels ocells, quan de cop va veure que en una branca hi havia un capoll de papallona on en començava a sortir un cap, es va quedar mirant i va veure com després de treure el cap feia molta força i intentava treure l’ala dreta, després del gran esforç la papallona va quedar exhausta i només havia sortit una mica d’ala. Quan va haver recuperat les forces va empènyer amb totes les forces intentant treure l’ala esquerra. Un altre cop després del gran esforç només havia sortit una petitíssima part de l’ala esquerra i tornava a estar exhausta. Després d’un descans ben merescut va repetir el procediment i així una vegada i una altra. La nena mirava l’escena amb molta atenció i angoixa fins que va decidir que volia acabar amb el patiment de la papallona. Amb l’ungla va tallar la pell del capoll i va alliberar la papallona, que ràpidament va desplegar les ales. Es va quedar meravellada en veure la lluminositat dels seus colors, va pensar que era la papallona més maca que mai havia vist. La continuava mirant esperant que arrenques a volar, anava passant el temps i l’insecte no volava. Aleshores la va agafar i se la va posar damunt de la mà pensant que en qualsevol moment arrencaria el vol. Però la papallona no es movia de la mà. Quan va arribar a casa va relatar al seu pare el que havia passat. El pare va explicar-li que mentre la papallona feia força per treure les ales del capoll també enviava sang a les extremitats de les ales per enfortir-les i com que no havia fet el procés per ella mateixa no podia volar. Aquella papallona no va poder volar mai.
Fills sobreprotegits infants insegurs
Els pares o mares sobreprotectors són aquells que contínuament treuen responsabilitats als fills eliminant-los-hi totes les dificultats i fins i tot arriben a fer les coses per ells. No només actuen per ells sinó que també pensen per ells.
Exemples: quan se li pregunta a l’infant, Com et dius? O A quin col·legi Vas? El pare o la mare respon abans què l’infant hagi pogut obrir boca. Nens amb 8 o 9 anys encara és la mare o el pare qui els hi corda la cremallera o els botons de la jaqueta.
Aquest tipus de pares o mares acostumen a fer moltes preguntes als infants, que fan, quan, on, amb qui... buscant contínuament les possibles dificultats per anticipar-se i prevenir. Els resulta insuportable veure com els fills estimats s’equivoquin i pateixen quan “fracassen”. (el fracàs no existeix, són oportunitats d’aprenentatge). També senten una gran satisfacció de saber-se indispensable per fills.
Actuen des de l’amor i amb la millor intenció, tanmateix, tenen la creença limitadora de què els seus fills són fràgils i amb la seva sobreprotecció els converteixen, realment, en dèbils i insegurs (com menys dificultats, menys entrenament i menys experiències que l’infant s’auto demostri la seva vàlua).
Quan els pares i les mares donen ajuda innecessària als nens, adolescents o joves, els transmeten dos missatges. Un d’explícit que és: “T’estimo, pots comptar amb mi, estic al teu costat.” i un altre d’implícit, més subtil però més potent que és: “T’ajudo perquè tu no ets capaç de fer-ho sol”. Per un fill el que pensen els seus pares d’ell és determinant per la seva autovaloració. És bastant difícil que cregui que ell és capaç de fer una tasca si el pare o la mare no el creuen capaç.
Els fills sobreprotegits són molt dependents dels pares i tard o d’hora mostren sentiments d’incompetència, rancor, frustració, desemparo i també una mica de gratitud.
Quan els pares i les mares comencen a delegar les responsabilitats que llegítimament són dels infants, aquests comencen a millorar la seva conducta rebel, a col·laborar, a confiar més en ells mateixos i augmenta la seva autoestima.
La frase de Louis Pasteur és molt pedagògica de com han d’actuar els pares i mares.
No eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, ensenyeu-los a superar-les. (Louis Pasteur)
Per deixar enrere la sobreprotecció cal que els pares i les mares es facin la següent pregunta:
Hi ha alguna cosa que encara faig pel meu fill que ell ja pugui començar a fer per ell mateix?