Psicologia
Uns pares satisfets
Tots sabem que la vida no es fàcil, això es el que ens diuen des de petits, però l’experiència i la il·lusió ens empenyen a superar els obstacles que trobem per el camí. Això penso que es cert, però hi ha ocasions en les que necessitem el recolzament i la guia d’una ma més experimentada o preparada en determinats temes, que ens acompanyi durant un trajecte, de vegades, molt complexa i desgastador.
Ser mare
L’emoció de ser mare, tot un procés de descobriment i d’amor.
Però ningú mai em va explicar les pors i les incerteses que em podien aparèixer. Els dubtes cap a mi mateixa, les inseguretats sobre si podia ser una bona mare o no.
Vaig tenir el meu primer fill, tot i l’alegria i l’emoció, van començar les pors de ser una mala mare, de ser molt estricta amb ell, o molt sobre protectora. De no proporcionar-li el suficient amor o mostres de carinyo. O que ell no ho arribés a sentir així.
Xoc post-traumàtic i tapping
Realment una gran ajuda!
Després d’un xoc post-traumàtic donar amb la metedologia del taping ha sigut la solució. Amb una sola sessió vaig notar un gran canvi, abans em sentia molt engoixada, la meva fill havia estat amb una situació entre la vida i la mort, aquest fet em va generar molta por.
Angoixa
“Sóc una jove andorrana i vaig acudir al centre RIAL perquè tenia angoixes i problemes per gestionar les meves emocions. Tot això em generava un malestar i moltes vegades em sentia malament i feia sentir malament els del meu voltant.
La veritat és que m’ha ajudat molt anar-hi per poder obrir i deixar anar els meus conflictes emocionals i a més, per saber com entendre’ls i com solucionar-ho per ser, al capdavall, més feliç amb mi mateixa i amb la gent del meu entorn.
Pensament erroni
Les persones que som i sabem que som fortes perquè sempre hem tirat cap endavant tot i les dificultats i entrebancs, tenim tendència a pensar que podem amb tot, i no importa si estem enfonsats, perquè ens sortirem sigui com sigui...Fins que arriba un dia en que la vida et porta al límit físic i emocional i com la teva ment encara està amb el pensament erroni de “jo puc”, el teu cos es veu obligat a parar-te del tot, sovint amb una malaltia.I així estava jo, amb un quadre greu de fibromiàlgia amb pronòstic de quedar-me en una cadira de rodes en un parell d’anys.