Ser mare
L’emoció de ser mare, tot un procés de descobriment i d’amor.
Però ningú mai em va explicar les pors i les incerteses que em podien aparèixer. Els dubtes cap a mi mateixa, les inseguretats sobre si podia ser una bona mare o no.
Vaig tenir el meu primer fill, tot i l’alegria i l’emoció, van començar les pors de ser una mala mare, de ser molt estricta amb ell, o molt sobre protectora. De no proporcionar-li el suficient amor o mostres de carinyo. O que ell no ho arribés a sentir així.
El primer sentiment ja va aparèixer des del primer moment que no li vaig poder donar el pit i sentir-me culpable per totes les malalties que li podien aparèixer. Fins a no saber-li proporcionar la confiança que necessitava per evolucionar com a individu.
També van aparèixer els comentaris de la gent, amics, família, coneguts i desconeguts. Tothom té la seva opinió i la seva necessitat d’expressar-la. Però no s’adonaven que moltes vegades aquests comentaris eren dolorosos i que costaven molt de pair. Feien augmentar aquests dubtes sobre mi, si les decisions que prenia eren les més encertades o no. El sentiment de ser mala mare creixia a mesura que em comparava sempre amb altres mares, com si jo sempre ho fes tot malament.
A mesura que el nen s’ha anat fent gran, ha estat pitjor la sensació de fer-ho tot malament. Que cada decisió presa no era la correcta, que cada comentari que jo li podia fer a ell li podien fer mal d’alguna manera, o fins i tot arribar-lo a traumatitzar.
He necessitat molt temps i ajuda per veure i sentir que sóc bona mare, que estimo els meus fills i que vull el millor per ells, i que tot allò que faig és pel seu benestar i la seva evolució.
He hagut de treballar i treballo amb la meva autoestima i seguretat, ja que encara tinc recaigudes. Suposo que serà una feina que m’acompanyarà al llarg de la meva vida. Perquè vull el millor pels meus fills. I si jo estic bé, segura del què faig, amb la convicció que és el millor per ells. Ells estaran bé i amb la construcció d’una bona autoestima.