Seleccioni el seu idioma

Yas

Hola,

(Jo em dic Yas i la meva família és: la Loli, l’Eugeni, la Cris (i la família que ha format) i l’Aleix)

Sóc una noia de 25 anys i he trigat 22 en ser una persona emocionalment estable i feliç. Per entendre millor el que vull dir, us faré cinc cèntims de com ha sigut la meva vida i entendreu que no han de passar tants anys per ser FELIÇ.

Ens remuntarem a quan tenia 3 anyets que, és on comença el meu camí equivocat. En aquesta etapa de la meva vida veia coses que no m’encaixaven: la meva mare dormia amb mi i la meva germana gran; el meu pare dormia a l’habitació de la meva germana, quan venia per casa; La meva mare treballava moltes hores i era la meva germana gran qui s’havia d’ocupar de mi; no em volia quedar amb el meu pare; etc. En definitiva, vaig viure la separació dels meus pares als tres anys i això ja va fer que fos una nena de sentiments reservats i amb un caràcter difícil de portar.

Als set anys la meva mare va conèixer, al que avui en dia és, el meu pare l’Eugeni. Vam marxar del pis on vivíem – a Encamp- i vam anar a casa de la meva avia uns dies, fins que varem trobar un piset – a Escaldes- on fer vida en família. En aquesta etapa, em va costar una mica fer amics, tot i que a l’escola vaig fer-ne uns quants, a nivell extraescolar no feia vida amb ells. En el transcurs dels anys vaig veure al meu pare biològic superar un càncer de pulmó; va néixer la Noelia, filla del meu pare biològic i la seva dona actual i quan jo tenia 10 anys va néixer l’Aleix el meu germà petit (fruit de l’amor entre la meva mare Loli i el meu pare Eugeni)

Als 12 anys vaig començar el institut i aquí varen començar els problemes. Els primers anys varen ser normals, bona estudiant i bona amiga.

Amb el temps i després de veure desigualtats entre la Noelia i jo, vaig deixar d’anar a casa del meu pare biològic els caps de setmana i la meva germana gran i jo vam coincidir en que volíem dur els cognoms de la persona que ens donava carinyo, atenció i sobre tot del que feia de pare. La nostra mare va parlar amb el meu pare biològic per a que signés amistosament la renuncia de les seves filles per poder fer efectiva l’adopció (jo tenia 14/15anys), en un primer moment és va negar i va posar problemes, llavors la meva mare li va comentar que demanaria manutenció per les dos (nenes), i com sempre els diners varen signar el paper de renuncia.

En aquesta etapa vaig començar amb l’anorèxia i la bulímia i les meves relacions de parella eren dures, doloroses i inestables. Les meves notes van caure en picat amb la meva autoestima.

Reclamava atenció a crits sords, vaig crear un sentiment de dependència materna, em vaig separar de la meva família i de mi mateixa, vaig fer molt i molt mal, – als que m’estimaven- perquè tenia una ferida (sentimentalment parlant).

El meu món és va reduir a la meva habitació i vaig acabar en dos ocasions a la 4ta planta del hospital. Vaig tocar la bogeria ja que emocionalment era molt inestable: tenia uns canvis d’humor molt forts en qüestió de minuts.

Vaig rebutjar l’ajuda de la meva família i psicòlegs, tenia por de ser feliç.

Tot això ha fet que les meves relacions amoroses hagin fracassat. Que a la meva feina actual hagi estat 6 anys patint, perquè compartia 8 hores diàries amb dos persones que creia que m’estaven fent “boicot”. Durant molts anys no he tingut vida social, perquè la vaig rebutjar. Li he fet passar un infern a la meva família i a les persones que m’estimaven. He sigut una persona infeliç i he fet que els del meu voltant siguin infeliços.

Em vaig adonar que el món no anava al rebés; que tot el món no podia estar equivocat… El problema segurament era meu: jo anava al rebés i estava equivocada, no els demés, JO.

Era jo qui tenia problemes amb el món, amb la família i sobretot amb mi mateixa. Arribar fins a aquest punt, només ho he aconseguit gràcies a la teràpia i amb la Margarita.

Trobar el problema i arrencar-lo de rel ha portat feina. Això és com les malalties greus: tens símptomes, dolences, mal estar i et penses que amb un ibuprofè ja se’t passarà i quan veus que el mal continua, vas al metge i aquí et donen la noticia que, el que has sentit fins ara només era la punta del iceberg. S’ha d’investigar, amb l’ajuda de professionals, i trobar el punt exacte de tot el que ens provoca mal estar.

Jo he descobert que el meu mal caràcter i els meus problemes venien de no perdonar-me a mi mateixa per el que he fet i no em podia perdonar perquè estava carregada d’odi, ràbia i rancor.

No podia perdonar als que m’han fet mal perquè continuava sense perdonar-me a mi mateixa. No podia avançar perquè, sobretot, no reconeixia que el problema era meu i que bona part de culpa, de tot el que hem passava, era meva.

Després de la teràpia amb la Margarita he pogut arrencar el problema de rel, perdonar-me a mi mateixa, perdonar als demés i demanar perdó de tot cor a les persones a les que he causat mal. M’he demanat perdó a mi mateixa per haver-me castigat de tant mala manera, a la meva mare per fer-la patir, a la meva germana i a les meves companyes de feina. Em queden moltes persones amb les quals disculpar-me, tot arriba al seu moment.

Tinc una parella estable des de fa dos anys i tot va sobre rodes. M’he desfet del sentiment de dependència tant malaltís que tenia amb la meva mare; he oblidat l’odi, el rancor i la ràbia. Puc fer amics i de tant en tant faig vida social. Estic bé a la feina. Sento indiferència envers a algunes persones del meu passat i el més important és que: M’ESTIMO.

Avui en dia puc dir que sóc una persona molt estable emocionalment, que sé veure el costat positiu de les coses, que puc canalitzar i gestionar les meves emocions de manera positiva i que sóc FELIÇ, molt FELIÇ.

El món que m’envolta està en harmonia i sóc JO la que fa que sigui així.

No més puc dir que si un vol posar remei és pot trobar i aplicar una solució, però s’ha de voler.

17 Octubre
Millores significatives en les relacions de la meva filla La meva filla de 13 anys està en consulta amb la Margarita des d'agost, i hem notat un gran canvi a la seva vida. Margarita ha ajudat que les seves relacions personals siguin molt millors. Estem molt contents amb el progrés que ha tingut,...
04 Octubre
Pors Hem sentia angoixada, a vegades trista i tenia molta por a la vellesa i a predre el control de la meva vida. Ja a la 1a sessió (molt intensa) la Margarita em va fer adonar que no habia paït be, la mort del meu pare i l'últim tram de la seva vida. I de la relació que teniem la meva mare i jo....
04 Octubre
Problemes d'insomni nena de 9 anys La nostra filla de 9 anys, sempre ha tingut molta dificultat per adormir-se, amb molta ansietat, neguits, pors, pors a no poder-se adormir, ella ja des de després de sopar es mostrava nerviosa perquè arribava el moment de posar-se al llit. Moltes vegades entre 1...
29 Agost
Atrapado Me sentía triste, apático, atrapado, sin ganas de levantarme de la cama, no entendía nada de lo que me pasaba y eso me frustraba todavía más, pensaba que el problema venía de casa porque discutía mucho con mi pareja.
29 Agost
Superar la por i decidir amb seguretat Jo soc una noia que he decidit anar a la psicòloga perquè havia estat en una relació de 3/4 anys i el noi m'havia deixat moltes vegades i sempre li donava oportunitats fins que va arribar un cop on em va deixar i vam fer contacte zero durant 5 mesos, vaig...
29 Agost
Ansietat Tot va començar amb un problema de jet-lag que em va impedir dormir amb normalitat durant tres nits seguides. A la tercera nit, vaig patir el primer atac d'ansietat amb palpitacions, calors i dificultat per respirar; tenia pànic a no dormir.
20 Octubre
Millora d'ambliopia en un adult Hola, em dic Meritxell i tinc 38 anys. Des dels 9 anys porto ulleres i no n’he estat mai depenent fins que vaig començar a treballar. Vuit hores diàries d’ordinador a la feina van empitjorar la meva visió. També vaig començar a tenir problemes de cervicals fins...