Superar una bulímia
"Durant més de 19 anys he tingut problemes amb l'alimentació. La psicòloga de trastorn alimentaris de l'hospital de Meritxell em va diagnosticar una bulímia restrictiva nerviosa.
Durant tots aquests anys, he alternat unes fases bulímiques (però sense vomitar) i fases anorèxiques. El meu pes variava molt, entre 50 kg i 70 kg.
Vaig fer una teràpia durant més de dos anys amb un altre psicòleg (no era la Margarita) i continuava destruint-me a poc a poc, sent infeliç i sense acceptar el meu cos.
Un dia una amiga em va aconsellar anar veure la Margarita.
Unes de les millors coses que he fet mai.
En 5 sessions, vaig solucionar aquest problema contra el qual havia lluitat tant de temps.
Vaig fer tots els exercicis que em va recomanar la Margarita.
Ara fa més d'un any que no em preocupo amb el menjar. He introduït a la meva alimentació tots els aliments, no em privo de res i ja ni m'engreixo ni m'aprimo. Estic en el meu pes ideal, és a dir el pes en el qual em sento bé tant amb la roba com amb el meu aspecte físic. Cal dir que amb la Margarita vam treballar molt l'acceptació del meu físic.
Això és una de les coses que m'ha canviat més la vida.
Abans em trobava molt lletja i ara m'agrado!
Fa més d'un any que vaig fer la teràpia amb la Margarita i no he tingut cap recaiguda. Menjo el que en ve de gust i he après a escoltar el meu cos. Per exemple, per les festes Nadal no m'he privat de res però tampoc m'he atipat i, com ja m'ho havia dit la Margarita, el meu cos es va regular solet.
Gràcies a aquesta teràpia he millorat la meva autoestima, ara em sento millor, el menjar ja no és una lluita, és un plaer. El mirall ja no és el meu enemic."