Pensaments no desitjats i dol.
Em va costar molt decidir-me anar a la consulta d’un psicòleg. No m’havia atrevit mai a confessar a ningú en veu alta el que em passava per por a que em diguessin que estava boja.
Una sèrie de pensaments macabres envaïen el meu cap i era incapaç de fer-los fora. Durant molts anys vaig portar aquest patiment a dintre, en soledat i, amb més penes que glories, ho anava controlant perquè no em consumís.