Parar les rebequeries del meu fill
Hola, fa més de quinze anys que em dedico al món de l’educació i sóc mare d’un nen de gairebé quatre anys.
Fa prop d’un any vam anar a la consulta de la Margarita per problemes d’adaptació a l’escola, i després d’una rebequeria que va fer el nen a la consulta, la Margarita ens va dir: aquest nen mana a casa vostra, un nen que crida o pega als pares mana a casa. Nosaltres pensàvem que manàvem nosaltres perquè al final s’acabava fent el que nosaltres dèiem, però amb el temps ens hem adonat que és ben cert, el nen que crida o pega, no respecta als pares i per tant mana.
A partir d’aquí vam començar a aplicar algunes de les tècniques que ella ens proposava, i vam començar a canviar petites coses, però ens calia aprendre molt més per tal que a casa regnés la pau. La Margarita ens va proposar fer el curs de tècniques bàsiques per educar i a partir d’allà ens vam poder posar a treballar de veritat en l’educació del nostre fill.
El curs és molt complert i com a educadora infantil que sóc, considero que és un regal i des d’aquí, vull agrair la generositat de la Margarita per donar-nos en tant poques hores tota aquesta informació tant valuosa. No m’estendré en explicar tot el que he après en aquest curs, perquè m’estendria massa, però sí que puc afirmar que en quatre dies se’ns dóna la base per tenir un nen respectuós, obedient i segur d’ell mateix, en definitiva un nen feliç.
I per acabar, a tots els que us decidiu a fer el curs, m’agradaria dir-vos que no us desanimeu, que això no és un camí de roses, que posar normes a un nen que ha fet una mica el que vol fins al moment no és fàcil, però després d’un any de plors, situacions desagradables, qüestionar-nos constantment què no estem fent bé, tornar a repassar els apunts, i d’encerts i errors, us puc dir que a casa les coses van per bon camí, i perquè us en feu una idea us posaré només un exemple: fa un any, quan li dèiem al nostre fill que era hora de posar-se la roba sovint l’havíem d’agafar per la força, amb ell cridant com si li féssim mal i acabar-lo vestint mentre cridava, plorava i donava cops de peu per desempallegar-se dels pantalons.
Avui es desperta content, escull entre dues camisetes quina li agrada més, li donem la resta de la roba que s’ha de posar i li diem algo així com: vaig a preparar l’esmorzar. Al cap de 5 minuts ve cap al menjador content, ens ensenya lo guapo que està amb la roba que s’ha posat, va cap al bany, es renta la cara i les dents i ve cap a esmorzar, i com que ens sobra molt temps, encara pot jugar una bona estona al que vulgui abans d’anar a l’escola.
Sóc conscient que potser m’he estès una mica, però m’ha semblat important fer-vos arribar la nostra experiència.