Estrabisme
L'estrabisme és la condició ocular en què un dels dos ulls es manté desviat. Pot ser que ho faci de forma constant o intermitent i que estèticament es pugui apreciar més o menys en qualsevol de les posicions de mirada (cap a dins o cap a fora), verticalment (observem un ull més alt que un altre) o la combinació d'ambdues.
L'ull desviat normalment se suprimeix si l'aparició de l'estrabisme ha estat a edat primerenca. No obstant això, si és adquirit de més gran pot ocasionar visió doble.
Quan l'estrabisme és constant i apareix durant el desenvolupament, no sol donar símptomes aparents, ja que l'ull desviat sol ser suprimit pel cervell i el nen s'adapta a aquesta condició.
En ocasions, la desviació apareix de forma intermitent i el cervell no suprimeix la visió de l'ull desviat ocasionant visió doble, maldecaps, marejos, etc.
Els nens amb problemes d'estrabismes solen tenir dificultats en aquells esports que requereixen majors destreses en coordinació ull-mà o control de l'espai (bàsquet, futbol, tennis, etc.), ja que no han desenvolupat una visió en profunditat o visió en tres dimensions.
Ambliopia
L'ambliopia és la condició ocular que es dóna quan hi ha una diferència d'agudesa visual d'un ull respecte a l'altre, encara que s'utilitzi tota la correcció òptica.
L'ambliopia no patològica pot ser causada per: una diferència de graduació entre un ull i un altre i per estrabisme. En els dos casos el cervell no ha après a utilitzar els dos ulls alhora.
L'ambliopia no només comporta una disminució de l'agudesa visual sinó que pot veure disminuïdes altres habilitats.
- Moviments oculars
- Acomodació
- Coordinació entre tots dos ulls
- Percepció espacial per pèrdua de la visió tridimensional
Existeix la falsa creença que hi ha un període crític per al tractament de l'ambliopia. Es diu que després dels 6-7 anys ja no pot tractar-se. No obstant això, els últims avanços de la neurociència han demostrat que aquesta creença és falsa, ja que la neuroplasticitat no acaba a cap edat. Si ensenyem als dos ulls a coordinar-se i augmentem les habilitats visuals, l'ambliopia es pot millorar a qualsevol edat, fins i tot en l'edat adulta. Només cal entendre la neurologia visual per aplicar tal evidència.
Altres col·lectius tracten l'ambliopia amb la màxima correcció òptica i el “parxe”. Després dels últims avanços científics, s'ha demostrat que aquest tractament és tan ineficaç com traumàtic. En l'optometria comportamental tractem l'ambliopia des d'un punt de vista neurològic i posem com a primer objectiu la màxima coordinació binocular, perquè el cervell aprengui a coordinar tots dos ulls i, d'aquesta manera, augmenti les habilitats visuals a fi d'aconseguir la màxima eficàcia visual.